EL DARRER DIUMENGE D’OCTUBRE DELS CRISTIANS VALENCIANS
Celebració al Puig de Santa Maria el 28 d’octubre de 2007
El darrer diumenge d’octubre d’enguany, els col·lectius de cristians valencians ens hem aplegat al Puig, lloc emblemàtic i de ressonàncies jaumines i marianes. Ho hem fet perquè sentim el País i la Llengua, també des de la nostra fe i ningú no ens pot negar el nostre dret –i fins i tot obligació- a exercir de ciutadans i ciutadanes, responsables i compromesos.
Primer ha estat la conferència-debat sobre “Persona, societat i llengua: fonamentació filosòfica de la importància social i cultural de les llengües”, a càrrec del professor Abelard Saragossà de la Universitat de València, en el marc incomparable del monestir d’El Puig de Santa Maria, que ha estat seguida per nombrosos assistents. El Dr. Saragossà ha glossat el concepte del llenguatge com a sisè sentit en Llull, complement dels cinc sentits clàssics, d’Aristòtil. Després s’ha interpel·lat –i ens ha interpel·lat els assistents- sobre el “sentit” d’aquest sisè sentit que, en tant que eina definitòria de la condició humana, esdevé vital per a la nostra existència. Una existència caracteritzada per la socialitat, on el llenguatge apareix com a instrument de comunicació imprescindible, per viure i conviure amb els altres.
El professor Saragossà ha qualificat la llengua com la meravella més gran, perquè no només fa possible l’expressió de la individualitat des dels pensaments als afectes, passant per les experiències vitals, sinó perquè eleva la condició humana al paper de co-creadora del món físic –donant nom a les coses- i de l’intangible univers de la creació literària. És a dir de la creació artística, de la bellesa més sublim.
No cal dir –com l’autor ha explicar magistralment- que, mitjançant la llengua de cada poble, es cohesiona tota la societat que el composa i amb el seu ús es fonamenta el diàleg civilitzat i democràtic entre tots els habitants d’un territori: els nascuts ací i el vinguts d’altres indrets. Així la llengua –la nostra llengua- esdevé trama i urdimbre d’una societat –la valenciana-, on ningú no és foraster.
El conferenciant s’ha detingut, tot seguit, en resseguir el procés de recuperació de la nostra llengua, menystinguda injustament des de la desfeta d’Almansa, ara fa tres-cents anys, per la política centralista i excloent de Felip V, amb la complicitat –tot s’ha de dir- de l’estament eclesiàstic, en la figura d’ingrat record de l’arquebisbe Mayoral. Perquè la desaparició d’una llengua porta a la desaparició del poble que la parla i ha estat en la recuperació de la democràcia que s’ha fet possible, la revifalla de les llengües proscrites pel centralisme anorreador. Una recuperació on tenen un protagonisme destacat els grups i col·lectius capdavanters cristians –les Comunitats Cristianes Populars/CCPs, el Fòrum de Cristians Valencians, la coordinadora del Nou d’Octubre, l’oratori de Sant Felip Neri, el grup de rectors del Dissabte, els de SAÓ...- fomentant la recuperació no només de la llengua, sinó de la consciència de poble valencià. A tot això, s’uneix la tasca imprescindible d’entitats cíviques, com Acció Cultural de País Valencià, ara assetjada pels poders públics locals, no només poc o gens sensibles a la llengua dels valencians, sinó decidits enemics de la seua dignificació i presència en tots els contextos de la nostra societat, d’on la foragiten tant com poden.
Al col·loqui s’han fet aportacions valuoses, en destacar l’acció gegantina de la Federació d’Escola Valenciana, en la introducció i dignificació de la nostra llengua al sistema escolar, encoratjant els mestres que l’ensenyen; la complicitat de molts castellanoparlants, que respecten la llengua del territori que els acull i s’esforcen per aprendre-la, com és el cas del col·lectiu de Jesús Obrer, de València; la necessitat de no defallir en la tasca de fer pedagogia de la convergència de la parla popular i culta, per consolidar l’autoestima dels valencianoparlants, en el context de la unitat de la llengua, arreu del territoris on ens és pròpia.
Desprès hi ha hagut la missa “per la Pàtria, la Pau i la Justícia”, concelebrada per sis preveres i presidida per August Monzón, de l’oratori de Sant Felip Neri, a l’església-parròquia del Monestir, que ha estat participada per més d’un centenar de fidels, que han omplit el temple. Una celebració eucarística solemne i emotiva, sota el patronatge de la Mare de Déu del Puig, primera patrona del regne fundat per Jaume I, amb càntics i oracions que s’han clos amb l’himne a Santa Maria i una instantània dels organitzadors, amb senyeres.
La conjunció harmoniosa de la dimensió intel·lectual i eucarística de la trobada, ens interpel·la i ens reclama el nostre compromís com a cristians i ciutadans valencians, en un dia d’especial ressonància: el darrer diumenge d’octubre i al Puig.
Marc Antoni Adell, cronista d’urgència